Mitjanit a la Platja d'Or. El jutge Bertrán de Quintana i els assassinats de Sitges durant la Guerra Civil / Ricard Conesa Sánchez
Conesa i Sànchez, Ricard


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 10 (2017) , p. 86-157 : il.
2n Premi d'Investigació Comarcal Abert Virella 2016. Fonts, bibliografia i notes.

A l'agost de 1937 el jutge Bertran de Quintana arribava a Sitges amb una missió: fer justícia pels assassinats ocorreguts en esclatar la guerra civil. La seva investigació va resultar incòmoda per tothom. D'una banda, desarticulava el discurs de la propaganda franquista sobre la manca de justícia a la República; de l'altra, les forces antifeixistes veien com els seus militants eren empresonats i portats davant dels tribunals. El Sumari especial 168-C sobre el cementiri clandestí de Sitges, a través de més d'una seixantena de declaracions dels veïns i veïnes de la vila, no només descobreix una realitat marcada per la violència política a la rereguarda republicana de l'estiu de 1936, sinó que s'emmarca en un moment de la guerra en el qual el significat de la revolució es va intentar posar en qüestió per part de les institucions republicanes.

El juez Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) : compromiso político y cementerios clandestinos / Oriol Dueñas, Queralt Solé
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Hispania. Madrid. Vol. 74, núm. 246 (2014) , p. 151-176
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

El present article forma part d'un treball més extens centrat en l'estudi biogràfic de Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960), destacat polític català durant la Segona República, amb un paper rellevant en la proclamació de la República Catalana i, posteriorment, com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona. President del Comitè Català contra la Guerra i prolífic autor en els anys 30, la seva implicació en les investigacions de la violència en la rereguarda de la República amb el sumari anomenat dels cementiris clandestins durant la Guerra Civil li va comportar adquirir, a més, un important perfil com a jutge preocupat per l'aplicació de la llei fins que, en 1938, li van cessar del càrrec. La seva participació política en la República li va suposar l'exili a Mèxic i ser objecte de repressió per part del règim franquista.

El Jutge dels cementiris clandestins : Josep M. Bertran de Quintana, 1884-1960 / Oriol Dueñas, Queralt Solé
Dueñas i Iturbe, Oriol


Maçanet de la Selva : Gregal, 2012
213 p. ; 23 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788493878542

En aquesta obra, Solé i Dueñas realitzen un ampli estudi sobre la tasca desenvolupada pel jutge Bertran de Quintana com a responsable d'investigar i iniciar les accions judicials necessàries en contra dels crims i dels excessos que s'havien produït a Catalunya justament durant els primers mesos de la guerra, l'any 1936. Tal com s'explica al llibre, fou a l'estiu de 1937, després dels Fets de Maig, quan el govern de la Generalitat decidí posar en marxa aquesta investigació amb Bertran de Quintana al capdavant. El magistrat, per dur a terme l'encàrrec, partí de denúncies de familiars de desapareguts i del coneixement que es tenia que en determinats indrets s'havien realitzat enterraments clandestins. Amb aquestes dades a la mà obrí un sumari amb la finalitat de determinar quantes persones hi havien estat enterrades i qui foren els responsables de tals assassinats. Uns mesos després, però, va haver d'abandonar la feina que se li havia encomanat. Les pressions que el govern va rebre de partits i sindicats van fer impossible que s'arribés a cap conclusió. Bertran de Quintana s'havia convertit en un destorb a la impunitat amb què actuaven alguns dirigents polítics i se'l va obligar a abandonar les investigacions. En acabar la guerra s'exilià a França i, posteriorment, a Mèxic, on va viure la resta de la seva vida.